Bona nit

En José Miguel, cantant de la Siurell Big Band i de la Minut Band, de Palma, ens canta aquesta cançó del compositor mallorquí Antoni Parera Fons.

És una peça que dóna la bona nit a l'illa de Mallorca i que va ser escrita l'any 1967.

Moltíssimes gràcies José Miguel!!!

  


Oh Mallorca que has brillat
tot lo dia amb llum de foc,
i que ara, a poc a poc
empegueïda has enfosquit,
l'horabaixa ha arribat...
de cor te dic bona nit.
Bona nit mar verd i blau, 
mirall clar de nostres roques, 
bona nit ventet suau
que acaricies quan toques.
Bona nit arbre frondós
que en ple sol m'has donat ombra,
i a mesura que et veig fondre
bona nit sol esplendorós!
Bona nit camades blanques
trepitjades pels carretons
que se'n van cap a les tanques
de petites possessions,
bona nit a quantes branques
fan de bres, als ocellons.
Bona nit muntanya i pla,
la fosca passarà en un vol
Mallorca, si Déu vol...
Bona nit i fins demà.

(Lletra i música d'Antoni Parera Fons)

Tinc una nina

Aquesta és la segona cançó de bressol que ens ha fet arribar na Núria, des de Sabadell, Barcelona. També està enregistrada a la Llar d'Infants Barrufet.

Gràcies de nou Núria!!!

                  

Tinc una nina molt bufona
que ja sap dir papà i mamà
i si vostès la volen veure
també veuran com sap plorar.

Ara de llarg ja l'han vestida
i el seu papà li diu formal:
-has de deixar de jugar a nines
i has de pensar en un galàn.

-En un galàn jo ja hi penso,

en un galàn jo hi pensaré,
i si vostés volen que em casi
la nina a casa m'enduré.

Son soneta

Na Núria, de Sabadell, Barcelona, ens ha enviat dues cançons de bressol molt tendres. Aquí teniu la primera, son soneta. Està enregistrada a la Llar d'Infants Barrufet.

Moltíssimes gràcies Núria!!!

  

Son soneta vine aqui,     
a la vora del coixí,
quan la soneta vindrà
el (nom de l'infant) s'adormirà.

Duwe, duwe, Pau

En Justin Kashara, de Birava, República Democràtica del Congo, i na Nena Obrador, de Mallorca, varen escriure aquesta preciosa cançó de bressol el 2011.

La cançó està dedicada al seu nebot Pau i la composaren mentre vivien a l'Àfrica. Pertanyen a l'ONG Veïns sense fronteres

Aquí us deixam el vídeo i la lletra, que combina el swahili i el català. 

Moltíssimes gràcies!!!!!

Duwe, duwe, Pau (noninó, Pau)

Nayee, nayehee, duwe, duwe, nayehe.
Nayee, nayehee, duwe, duwe, nayehe.
Quan el sol se'n va a dormir, i la lluna guaita,
la tieta engronsa en Pau, el tiet li canta.
Duwe, duwe, Pau, no ploris petitó,
és hora de dormir, noninó.
Pau, duwe, duwe, olyame bwinja.
Pau, duwe, duwe, olyame bwinja.
Yunv'idurhu ly'ecifuba cirhi, n'obuzigire bwirhu,
mwana mwinja Pau omanye walaka.
Duwe, duwe, Pau, no ploris petitó,
és hora de dormir, noninó.
Pau, duwe, duwe, olyame bwinja.
Pau, duwe, duwe, olyame bwinja.
Pau, duwe, duwe, olyame bwinja.
Nayee, nayehee, duwe, duwe, nayehe.
Nayee, nayehee, duwe, duwe, nayehe.

(lletra i música: Nena Obrador i Justin Kashara)

Vou veri vou

Na Carme, de Palma, ens canta aquesta versió de la cançó de bressol "Vou veri vou", popular de Mallorca, acompanyada de la seva néta Esther.

Moltíssimes gràcies Carme!!

 
    
    
L'horabaixa post el sol

plorinyava l'infantó  
no ploreu, angelet, no
que ta mareta no ho vol
No ni no, no ni no,
una engronsadeta
pel meu petitó.

Fé nona

Na Pilar, de Palma, acompanyada pel seu fill Dani, ens ha enviat aquesta cançó de bressol anomenada "Fé nona". Esperam que us agradi! 

    

Fé nona, fé nona
petit petitó,

i tanca els ullets,
que són dos llumets
de clara vivor.
Ta mare té bressa,
la lluna té pressa
i fuig amb una ona.
Fé nona, fé nona,
petit petitó.

(De l´àlbum Aircel de Xaloc Música)

Lo que diu una cançó

N'Aina, des de Palma, ens torna a enviar una cançó de bressol preciosa. 

Aquest cop és un poema musicat de Miquel Costa i Llobera (1854-1922) anomenat 
"Lo que diu una cançó".

Aquí us deixam el vídeo per a què en gaudiu com hem fet noltros.
Moltes gràcies Aina!!!!!

                   

LO QUE DIU UNA CANÇÓ                                                  
(Miquel Costa i Llobera)
-Barcarola-


La lluna guaita sobre les ones,
les ones mouen dolça remor,

i a sa finestra guaita una nina,
regant la mota d’un test airós.
De lluny arriba dolça tonada,
de lluny arriba tendra cançó...
La jove escolta. Què és lo que diuen?
La vida mia... la vida amor!
Amb los ulls baixos, la joveneta
lo cant escolta dels pescadors
i pensativa ja se pregunta:
“Per què sospira mon cor ditxós?”
La lluna regna damunt les ones;
les ones callen, reposa tot;
i a sa finestra, la jove pensa:
La vida mia... la vida amor!


(Del recull «Cançons»)